Els membres de la plataforma ens argumenten perquè s’oposen a la construcció de la línia elèctrica i ens expliquen amb quines actuacions concretes intentaran captar l’atenció als mitjans de comunicació.
[@more@]
La trobada
A Girona vam assistir a una conferència sobre la MAT i els moviments socials que s’oposen a la construcció d’aquesta infraestructura. La xerrada es va dur a terme a l’Arxiu municipal, on ens van explicar que s’hi guarda la major part de la documentació de la ciutat datada des del segle XII fins a l’actualitat. Un fons documental que reuneix arxius públics i d’altres de naturalesa privada per tal de garantir la pluralitat d’un servei obert unes 40 hores a la setmana per a la consulta de qualsevol ciutadà.
Un cop situats entre llibres i revistes, un membre de la plataforma NO a la MAT ens va aproximar d’una forma detallada a aquesta problemàtica. El portaveu ens va explicar que la polèmica neix amb la proposta de construir una xarxa elèctrica formada per unes estructures metàl·liques de 50m d’alçada, que equivalen a edificis de 15 pisos, cada 400m de distància i que conduirien 2400MB, potència equivalent a 2 centrals nuclears.
Davant d’aquesta iniciativa, el representant de la plataforma NO a la MAT ens argumenta els tres tipus d’impactes adversos que comportaria la construcció d’aquesta línia elèctrica. Primerament, fa referència a temes mediambientals, ja que la infraestructura representaria un obstacle físic sobre el paisatge natural. En segon terme, apel·la a la vessant econòmica argumentant que la MAT comportaria una devaluació patrimonial. En tercer lloc, ens va parlar de la salut. Metges i estudis han decretat que el soroll que genera causa al·lucinacions auditives i, a més a més, han plantejat la possibilitat que produeixi o incrementi el risc de patir altres malalties com ara la leucèmia infantil.
Davant d’aquestes preocupacions, la plataforma NO a la Mat sens va presentar com a una assemblea sense jerarquies, subdividida en quatre comissions representades per membres en l’anonimat per tal d’evitar represàlies provinents de les empreses multinacionals elèctriques. Una d’aquestes comissions és l’encarregada de les accions, aquella que organitza actes multitudinaris i mediàtics per atreure l’interès dels mitjans de comunicació. Comissió molt relacionada amb una segona encarregada de la difusió, és a dir, d’aplicar pedagogia als mitjans de comunicació oferint-los dossiers informatius sobre la gestió de l’energia. Ens expliquen que els fruits d’aquesta comissió han estat aconseguir que els mitjans locals tractin el tema des de la igualtat, tot i que reconeixen que no ha servit per aconseguir la sensibilització dels mitjans nacionals.
Era interessant estudiar el paper, el posicionament i la influència, dels mitjans de comunicació respecte aquesta polèmica. Vam aprendre, per exemple, que sovint s’havia etiquetat a els moviments opositors, des dels mitjans, com a la “Cultura del no”. Ells, però, consideren que és una etiqueta totalment falsa ja que ells proposen alternatives i no desitgen el projecte “ni aquí ni enlloc”. Ara bé, ells es veuen amb la obligació de denunciar que veuen que els problemes tan engloben deficiències en quantitat com en qualitat.
Vam haver de baixar el cap davant les crítiques cap a la tasca periodística. El representant de la Plataforma NO a la MAT va culpar als periodistes d’una falta d’actitud crítica que els reduïa a l’actuació com a mers altaveus dels grups polítics i dels empresaris. Es va queixar que els mitjans es limitin a reiterar el fals tòpics que pressuposa que tota infraestructura és sinònim de progrés, enlloc de perseguir les institucions que no exposen les dades de què disposen.
Després de l’anàlisi i les reivindicacions va arribar el torn de les preguntes. Entre elles destaquem un sintètic: “I ara què?” que a conduir a un epíleg necessari sobre la situació actual del conflicte. Ara per ara s’ha dividit el projecte i això a provocat una fragmentació de la polèmica contraproduent per la força de la Plataforma opositora. No obstant això, NO a la Mat va transmetre la seva voluntat de seguir lluitant i proposant noves solucions, sovint inspirades en el moviment “Salvem l’Empordà”, de la Catalunya Nord o altres referents com ara Greenpeace.
PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA (PEC) 2006-2015: es planeja la línia
Després del Pacte del Tinell i de la redacció del Pla d’Energia 2006-2015, ERC i ICV estan descontents amb el document i es decideix sotmetre’l a votació pública per guanyar temps per rebre les propostes i suggeriments. Tot i l’opinió contrària de les organitzacions ecologistes, el la queda aprovat i llest per ser aplicat a partir del 2006.
El pla troba els seus orígens l’any 2002, quan el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme -aleshores en mans del Govern CiU- presenta un pla que s’aplicaria el 2010. El canvi de govern i la signatura del Pacte del Tinell van accelerar l’aparició d’un nou Pla: la nova cúpula política -el tripartit PSC, ERC i ICV- va elaborar un nou PEC on es van incloure les accions necessàries per maximitzar l’estalvi i optimitzar la producció d’energia. A banda d’aquest acord també n’existí un altre: es redactaria un programa per al desenvolupament de les energies renovables per tal d’assolir una producció del 12% l’any 2010. Aquest pla preveïa la proliferació de l’energia eòlica així com la implantació de milers de plaques solars als teulats dels ciutadans a més del tancament de les centrals nuclears. El punt més important del programa, i el que ateny a la qüestió tractada, és que es fixava que calia establir mesures per evitar la construcció de línies d’alta tensió, almenys fins que s’hagués finalitzat amb el PEC aleshores vigent, excepte per aquelles considerades com a imprescindibles per al transport ferroviari.
El primer esborrany per al nou PEC que va presentar l’Àrea d’Estalvi i Eficiència Energètica de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) no complia aquests compromisos. Només un 7’9% de l’energia consumida el 2015 seria de fonts renovables, les centrals nuclears no serien tancades i es construiria una línia elèctrica de 400kV de Sentmenat – Bescanó – Baixàs per acabar amb les apagades de llum a les comarques gironines. Aquell nou Pec de producció d’energia centralitzada, nuclearitzada i que requeria de grans línies de transport d’energia no va agradar a ERC ni ICV i el govern va decidir endarrerir l’aprovació del pla tot sotmetent-lo a informació pública per la qual cosa, les entitats i ciutadans que ho desitgessin, poguessin aportar-hi els seus suggeriments. Aquesta mesura, a més, permetia al Govern donar-se temps per solucionar les discrepàncies internes.
La consulta, que va realitzar-se a partir de juliol, va comptar amb una àmplia participació. Més de vuitanta entitats ecologistes, empresarials, sindicals, etc. Algunes de les propostes eren multiplicar per trenta-cinc les instal·lacions solars fotovoltaiques així com l’aprofitament del biogàs. Aquí, però, no s’acabaven les reaccions contràries al PEC.
Anteriorment, diverses associacions ecologistes havien presentat un Manifest per una nova cultura de l’energia a Catalunya. Es demanava un nou model energètic basat en els serveis i no en l’oferta. S’exigia el tancament progressiu de les centrals nuclears fins al 2015 a més de les mesures necessàries, elaborades per part del Govern, per a la reducció de la demanda de consum elèctric tant dels ciutadans com dels grans productors. Ecologistes en Acció, una de les entitats redactores del manifest, demanava, a més, la participació de la societat en l’elaboració del PEC per tal d’obtenir propostes consensuades i més fàcils d’aplicar.
A final de juny, la Coordinadora de Plataformes per la Defensa del Patrimoni Natural i Cultural va criticar el nou Pla perquè seguia les línies de l’anterior Govern i incomplia el Pacte del Tinell. Segons l’organització, el PEC projectava noves centrals al sud del Principat mentre que, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les noves centrals serien per substituir les obsoletes. D’aquesta manera, defensa la Plataforma, es contribuiria a continuar incrementant el desequilibri territorial existent entre les zones que importen i les que exporten energia, o dit d’una altra manera, entre les zones que en produeixen i les que en consumeixen.
Es va dir que el nou PEC incomplia amb les Emissions d’Efecte Hivernacle permeses segons el protocol de Kyoto, va engegar-se una campanya on-line per la retirada del Pla, ICV va rebutjar-lo per il·legal, etc. El ball de xifres sobre quantes van ser les al·legacions totals al projecte, impossibiliten saber quin va ser l’impacte real de la proposta a la societat. Una mínima mostra d’aquest, però, són les tres mil cartes que els internautes van enviar, mitjançant el web de Greenpeace, per demanar a les autoritats que no l’aprovessin.
Amb tot, les negociacions entre els grups del tripartit el Pla s’intensificaren. L’11 d’octubre de 2005, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015. Es preveu, aleshores, una inversió de 9.945 MEUR corresponents a projectes d’energies renovables, soterrament de línies elèctriques i electrificació rural, entre altres. La línia d’interconnexió elèctrica amb França, la M.A.T. de Sentmenat a Baixàs, es considerada una possible opció que de la que s’ha d’avaluar els possibles impactes ambientals.
LA PLATAFORMA No a la M.A.T.: qui són i què defensen
El 2005 va nàixer aquesta l’organització amb la voluntat de donar una resposta intercomarcal a la imposició de la línia de Molt Alta Tensió entre Sentmenat i Baixàs. Formen part de la Plataforma No a la MAT, totes aquelles entitats i persones que s’han implicat en el seu funcionament i finançament així com aquelles que li donen suport i que en tots els casos han estat acceptades per l’assemblea.
La plataforma creu que s’intenta confondre l’opinió pública barrejant les necessitats autèntiques del territori de millorar el servei de subministrament a Girona amb la intenció real dels empresaris. El mal servei és degut “a la manca d’inversió i negligència de les diferents companyies que han tingut la propietat de la xarxa” a la província. Aquestes aprofiten ara per fer negoci amb la nova construcció tot obviant les alternatives -més econòmiques i de menor impacte ambiental- que No a la M.A.T. proposa.
Aquestes alternatives recullen una implantació de les energies renovables. D’altra banda, però sense ser incompatible, també demana un impuls de la generació energètica elèctrica propera al lloc de consum. Amb aquest model es reduirien les pèrdues d’energia durant el transport, s’eliminarien quilòmetres de línies i el seu impacte ambiental i paisatgísitc i s’augmentaria l’efectivitat de la xarxa.
Els qui la defensen –patronats, cambres de comerç, govern espanyol i part del català- ho fan en nom del progrés:
“La línia de 400 Kv és necessària per alimentar el TGV”
Plataforma: El TGV ja funciona amb 220 Kv, com en el tram Madrid-Sevilla, Saragosa-Lleida. Les comarques gironines ja compten amb una línia de similar potència a més d’altres que podrien ampliar-se per un cost econòmic i ambiental menor que la M.A.T:
“Si no es construeix la línia hi haurà apagades a les zones turístiques”
Plataforma: L'augment de la demanda elèctrica es pot garantir amb la millora de les línies existents de mitja tensió i de baixa tensió, així com amb la implantació de sistemes de generació diversificats i renovables.
“Cal que Catalunya tingui més potència i per això s'ha de construir la línia”
Plataforma: La qualitat del servei que es dóna als consumidors depèn del millorament de la xarxa, però no de la potència total disponible, la qual és més que suficient per atendre la demanda actual i la futura.
Per Helena Codorniu i Gemma Peiró
